Pass it On

Gran cançó i gran lletra.

What your hands do,
It's your own eyes that've seen.
So won't you judge your actions
To make sure the results are clean?

It's your own conscience
That is gonna remind you
That it's your heart and nobody else's
That is gonna judge.

Be not selfish in your doings:
Pass it on. (Pass it on, children)
Help your brothers (help them) in their needs:
Pass it on.

Live for yourself and you will live in vain;
Live for others, you will live again.

In the kingdom of Jah,
Man shall reign.
Pass it on;
Pass it on;
Pass it on;
Pass it on.

What's in the darkness
Must be revealed to light.
We're not here to judge what's good from bad
But to do the things that are right.

On a hot, sunny day,
Follow the shadows for rescue.
But as the day grows old,
I know the sun is gonna find you.

Be not selfish in your doings:
Pass it on.
Help your brothers in their needs:
Pass it on.

Live for yourself, you will live in vain;
Live for others, you will live again.

In the kingdom of Jah,
Man shall reign.
Pass it on;
Pass it on;
Pass it on;
Pass it on. (Pass it on)

La Trini

Divendres passat vaig tenir la oportunitat de passar la tarda amb un grup de joves que actualment estan complint condemna a la presó de la Trinitat. L'experiència va ser colpidora. Ja hi havia estat altres vegades però aquest cop es va crear un ambient molt bo i realment vam poder estar xerrant i compartint les nostres experiències.

(No recolzo el funcionament ni l'objecitu de les presons, només intento ajudar a les persones que estan vivint aquesta situació per intentar millorar-la i arribar on no s'arriba des de l'administració)

Vam estar donant voltes al salm 142 on David, acorralat pel que en aquell moment era el rei d'Israel que el perseguia per matar-lo, se sent com en una presó i només troba refugi en Déu. El paral·lelisme és directe per aquests joves presos, a causa dels seus propis errors, que malgrat tot troben espais de llibertat en Déu. Va ser brutal poder veure com algun d'ells afirmava sentir-se lliure allà tancat, convivint sempre amb la mateixa gent, en condicions infrahumanes, sabent que la família ho està passant malament. Sentir-se estimat i vèncer la soledat a través d'una relació personal amb Jesús, sentint com ell porta les seves càrregues.

Vam parlar també de com fora de la presó també hi havia gent presa. Ells estaven presos a causa de les seves decisions, i el mateix pot passar amb nosaltres. Podem sentir-nos atrapats a causa de les nostres pròpies errades, de basar la nostra vida en objectius equivocats, de deixar-nos portar per un món que no té rumb. Presos de les drogues, de relacions, de la feina, de l'enveja, d'egoisme, d'infinitats de coses que ens hem buscat nosaltres mateixos.

Com sortirem?

Per mi només hi ha un camí, difícil, però alliberador. Només cal posar la nostra vida davant de Jesús, eliminar l'orgull que ens fa pensar que nosaltres som els reis, que ningú millor que UN MATIEX sap el que és bo. Deixar-nos guiar i buscar el que realment és important a la vida. Veient on ens hem equivocat, a qui em fet mal, què ens ha fet mal, per quines coses estem lluitant que són innecessàries, reconèixer aquestes càrregues davant de Déu, personalment, i deixar que sigui ell qui las carregui començant a viure una nova vida.

Això és el que vaig aprendre a la presó, perquè aquells joves que un dia és van equivocar encara tenen coses que ensenyar-nos.

Cant del recull de David. Quan era a la cova. Pregària.

2 El meu crit implora l'ajut del Senyor,

el meu crit suplica al Senyor.

3 Aboco al seu davant el meu plany,

exposo davant d'ell el meu perill:

4 «El meu esperit se sent rendit,

però tu saps per on camino;

m'han amagat un llaç

al lloc per on passava.

5 Mira al meu costat i ho veuràs:

no trobo ningú que faci cas de mi,

he perdut tota esperança d'escapar-me,

ningú no s'interessa per salvar-me la vida.»

6 Imploro auxili, Senyor, i et dic:

«Tu ets el meu refugi,

la meva heretat en el país de la vida.

7 Escolta atentament el meu clam,

perquè he quedat desemparat.

Allibera'm dels meus perseguidors,

homes més forts que no pas jo.

8 Treu-me viu de la presó

i en donaré gràcies lloant el teu nom.

Els justos faran corona al voltant meu,

celebrant la mercè que m'hauràs fet.»

Blessed to be a witness

I am blessed to be a witness

Corcovado parted the sky
And through the darkness
On us he shined
Crucified in stone
Still his blood is my own
Glory behold all my eyes have seen
Have seen

I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed to be a witness

Some have flown away
And can't be with us here today
Like the hills of my home
Some have crumbled and now are gone
Gather around for today won't come again
Won't come again

I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed to be a witness

So much sorrow and pain
Still I will not live in vain
Like good questions never asked
Is wisdom wasted on the past
Only by the grace of God go I
Go I

I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed
I am blessed

Crisi?

“L’amor als diners és l’arrel de tots els mals”,

va advertir l’apòstol Jaume.

La crisi que assota actualment es borses de valors i els mercatsfinancers dels EEUU

i es propaga pel món neix per “l’ànim de majors guanys que ha tingut el sistema financer mundial, basat en premisses falses”,

segons la definició de Patricio Carballés.

No fa falta gratar massa per descobrir un problema del cor:

l’ambició desmesurada.

Però l’onatge de la crisi arribarà a les nostres costes

i els més afectats seran els pobres i aquells que són fora del sistema.

Serà el temps per a què els que creguem en Déu obrim els nostres cors i a l’hora de compartir al que tinguem,

poc o molt, reflexionem en “Donar”,

el poema de l’escriptor libanès Khalil Gibran:

“¿Què són les vostres possessions sinó coses que atresoreu per temor a necessitar-les demà?

I demà,

¿què portarà el demà al gos que, creient-se previsor, enterra ossos en la sorra sense petjades?¿I què és el temor a la ecessitat sinó la necessitat mateixa?

¿No és, en realitat, la por a laset, quan la font és plena, la set inextingible?”

David Kohler –

Fray Tormenta

A les festes de Gràcia d'enguany vaig descobrir un personatge peculiar al que li havien dedicat la decoració d'un carrer. És tracta d'un mexicà que després d'una infància dura és va fer cura i va intentar formar una casa d'acollida per a infants en la mateixa situació. El més curiós és que per sostenir l'orfanat va tenir la idea de convertir-se en lluitador de lluita lliure (un esport molt important a Mèxic). És així com neix la llegenda de "Fray Tormenta". si voleu saber més... busqueu per internet q no tinc molt temps.


Al veure la vida d'aquest fraile em ve al cap una de les coses que ens va dir Jesús:

I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.

http://sabotaje.blogsome.com/2007/02/02/fray-tormenta-el-buen-cachorro/