Jah Live!

Molts cops es relaciona als rastas únicament amb el consum de Ganjah (maria) i com sempre ens quedem només amb l'estètica, només lo superficial. Qualsevol que es miri la discografia de Bob Marley veurà que la majoria de lletres parlen de l'espiritualitat i de la lluita social. No recordo cap q digui como mola colocar-me.

Les drogues t'adormen l'instint revolucionari!

La religió és l'opi del poble, hi estic d'acord, però no cal fotres la coca directament..


Jah live


Children yeah
Jah Jah live children yeah
Jah Live
Children yeah
jah Jah Live children yeah
The truth is an offence
But not a sin
Is he who laugh last,children
Is he who win
Is a foolish dog
Bark at the flying bird
One sheep must learn,children
To respect the shepherd
Jah live
Children yeah
Jah Jah Live children yeah
Jah Live
Children yeah
Jah Jah Live children yeah
Fool say in their heart
Rasta your God is dead
But I and I know,Jah Jah
Dread it shall be Dreader Dread
Jah Live children yeah
Jah Jah Live children yeah
Jah Live children yeah
jah Jah Live children yeah
Let jah arise
Now that the enemies are scattered
Let Jah arise
The enemies,the enemies are scattered
Jah Live children yeah
Jah Jah Live children yeah
Jah live Children yeah
Jah Jah Live children yeah

SHEMA

ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC

Cap a l'any 700 a d C els jueus vivien inmersos en una societat politeista. Això comportava que la vida estigués regida per diferents divinitats que influien en les diferents àrees de la vida: una deitat per a la feina, una per a les collites, una altre pels rius i altres per la casa. Els països tenien els seus Déus, les famílies, les persones.. Això comportava una vida esquizofrènica on s'havia d'actuar de diferent manera depenent de quina deitat estiguessin complaient, s'havien de fer cantitat de sacrificis als diferents deus i l'actitud de les persones quedava totalment fragmentada.

En aquest context va arribar als jueus la Shema. La afirmació de que Déu és un i és l'únic Déu. A partir d'aquest moment tot està als ulls de Jah i totes les àrees de la vida estan regides pels seus valors. S'ha acabat la vida fragmentada i la guerra entre les diferents divinitats.

Avui en dia ens trobem en un cas semblant, els deus han perdut el seu nom però segueixen estant en la nostra societat, regnant en les diferents àrees de la nostra vida. Potser el Déu més poderós és el diner al que sacrifiquem gran part del nostre temps, després la estètica, el futbol, el desig de triunfar i una llista innumerable de valors que dominen la nostra vida.

Als cristians ham oblidat moltes vegades aquesta afirmació i ens hem deixat portar per la idea religiosa de que Déu està en un altar i que la nostra vida cristiana acaba quan sortim de davant seu. Déu està en tot, des de les coses més senzilles de la nostra vida cotidiana fins als secrets de la creació. Que Déu està en totes les coses vol dir que no podem actuar com a cristians en certs moments i oblidar-lo quan estem a la feina, quan veiem una necesitat, quan veiem la tele, quan estem en un examen, quan consumim...

En moments de la història aquesta separació ha permés autèntiques barbàries com a Sud-Àfrica on una societat profundament religiosa on els diumenges hi havia caravana per anar a l'església permetia l'apartheid. Van separar el missatge i els valors del cristianisme de la seva vida a una àrea únicament espiritual o de coneixement mentres la seva vida estava desoveint totalment la voluntat de Déu i el manament d'estimar els altres com a tu mateix/a.

Per això per a mi és tan important recordar que Jesús és el Senyor, que Jesús està present en totes les àrees de la meva vida i això comporta que actuï amb conseqüència. Per mi és una guia per a un món desorientat. M'ensenya com actuar per sentir-me bé amb mi mateix, amb els altres i amb Ell. Aconseguir vencer un dels problemes del món: JO, el meu egoisme i la meva incapacitat de deixar de críticar les coses i actuar per canviar-les.

Text: deuteronomi 6

Team Hoyt

Es veu que es un video q ha corregut molt per internet. No em van molt les coses dramàtiques, inflar les desgràcies per fer pena. En aquest cas és diferent, és alegria.
És una mica yanki i tal, però quan entren a la meta...

Quan veig aquest video penso: q fort el sacrifici d'aquest pare per al seu fill, realment impresionant. No obstant l'esforç que han fet els nostres pares per donarnos-ho tot és igual d'admirable. Potser no sembla tan espectacular però realment han viscut i viuran perquè a nosaltres no ens falti de res, han treballat dur per poder passar temps junts, pq poguessim estudiar.

Suposo que per això una de les coses importants en aquesta vida és honrar als pares. Jo molts cops m'he n'oblido però mirant enrera veig que tot el que sóc és gràcies a ells.