Es veu que es un video q ha corregut molt per internet. No em van molt les coses dramàtiques, inflar les desgràcies per fer pena. En aquest cas és diferent, és alegria.
És una mica yanki i tal, però quan entren a la meta...
Quan veig aquest video penso: q fort el sacrifici d'aquest pare per al seu fill, realment impresionant. No obstant l'esforç que han fet els nostres pares per donarnos-ho tot és igual d'admirable. Potser no sembla tan espectacular però realment han viscut i viuran perquè a nosaltres no ens falti de res, han treballat dur per poder passar temps junts, pq poguessim estudiar.
Suposo que per això una de les coses importants en aquesta vida és honrar als pares. Jo molts cops m'he n'oblido però mirant enrera veig que tot el que sóc és gràcies a ells.
