dilluns, 28 d’abril del 2008

I jo que faig?

El que vaig arribar a entendre va ser que no és important protestar sobre la responsabilitat dels EEUU per la pobresa global quan jo mateix no estic contribuint en res, ni tan sols en allò que tinc més aprop. Vaig començar a questionar menys l'eficàcia social i més els meus propis motius. Vull justícia social pels oprimits/des, o només vull ser conegut/da com un/a activista? Al cap i a la fi passo el 95% del meu temps pensant en mi mateix/a. No haig de veure les notícies per saber que el món està fatal, només haig de mirar-me a mi mateix/a. No tracto de fuetejar-me, només estic dient que el canvi veritable, el canvi que realment dona vida i honra a Déu, ha de començar per cada individu.

En aquest món viuen més de sis mil milions de persones i jo només puc pensar en una sola: JO.


Fragament del llibre Tal como el Jazz, de Donald Miller. Amb el que em sento molt identificat i em fa qüestionar-me moltes coses.

(plagiat de sensefinalitatnosomres.blogspot.com )

divendres, 18 d’abril del 2008

Shine a light




Pel·lículón

dijous, 17 d’abril del 2008

Queen a Barcelona



A l'Octubre Queen al St Jordi. Jo hi seré, a primera fila.



One man one goal one mission
One heart one soul just one solution
One flash of light yeah one God one vision








dimarts, 15 d’abril del 2008

Dimarts 14_04_2008















"Hi ha molta gent que es passeja amb una vida sense sentit. Semblen mig adormits, fins i tot quan estan atrafegats fent coses que pensen que són importants. Això és perquè van darrere de coses equivocades. La manera de dotar de sentit la teva vida és donant amor als altres, lliurent-te als que t'envolten, i comprometent-te a crear alguna cosa que et doni un propòsit i un tentit"




De Els dimarts amb Morrie, de Mitch Albom. Un llibre que recomano a tothom.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Wien

A veure qui encerta les obres següents, ta facilillo....



dimarts, 8 d’abril del 2008

Jah bless!



Recomana als rics d'aquest món que no siguin orgullosos i que no confiïn en riqueses banals, sinó en
Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en gaudim.


Ja fa dos mesos que la Laia i jo ens vam casar i la veritat esq miro enrera i bf!! Tot està sortint tant bé! No teniem gaires recursos, no tenim feines estables, hi ha qui diu q som massa joves però la veritat q jo sóc el més feliç del món.

Vam estar buscant pis i Déu ens va probehir amb aquesta meravella, bo, bonic i barat.
Vam decidir casar-nos i en dos mesos vam poder organitzar una boda senzilla on tothom va quedar encantat.
No tenim gaires ingresos però vivim en abundància i tenim la casa sempre oberta a tothom.

Realment creiem i vivim que Déu proveeix, i q no per molt esforç pots assegurar-te riqueses, sinó que la major riquesa es troba en trobar-se bé amb un mateix, amb Déu i amb els que t'envolten.

Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?

dimecres, 2 d’abril del 2008

Auto-Control

La nostra societat ha convertit en dolents atributs com la voluntat, el domini propi, la templança i la capacitat de controlar els nostres impulsos , instints i desitjos. Avui sembla que si decideixes no fer una cosa per els teus principis estàs sent reprimit/da quan realment el reprimit/da és aquell que desitja fer una cosa i no l’aconsegueix.

En canvi avui en dia la imatge d’una persona meditant, d’un budista, el yoga semblen estar de moda i un exemple a seguir. És curiós com en aquest cas és quelcom positiu i en canvi una persona cristiana se la titlla de reprimida.

L’autocontrol és la capacitat de passar els nostres desitjos, impulsos per un filtre de valors LLIUREMENT escollits (no els que t’imposa la societat). Al ser escollits lliurement ens serveixen d’orientació, criteri, norma i referència per prendre les decisions.

He trobat una frase a la bíblia que il·lustra aquesta idea.

Tot m’és permès, però no tot em convé, tot més permès però no m’he de deixar dominar per res.