La religió ha distorsionat la imatge de Jesús oblidant el seu missatge original i adaptant-la als seus interessos. L'església no era un edifici sinó un moviment orgànic que s'extenia de casa en casa sense estructures jeràrquiques ni interessos polítics, només l'objectiu comú de transformar la societat.
Aquest impuls inicial és el que volem recuperar 2000 anys després, canviant la religiositat per un autèntic seguiment de Jesús
La BBC estrena per aquesta setmana santa un reportatgesobre els últims dies de la vida de Jesús. El passi de pel·lícules religioses i de tota mena de suposicions de com van ser aquells dies bombardejen totes les cadenes en aquestes dates, però el que ha fet que aquest reportatge sigui portada ha sigut la posició com mostren la crucificció. Segons un descobriment de l'únic esquelet crucificat trobat prop de Jerusalem, es realitzava clavant els claus a l'abantbraç i no als canells i això feia que la victima estigues en una posició més aviat fetal.
La polèmica està servida per a tots els religiosos incapaços de veure-hi més enllà de les formes. Per a ells és una blasfemia canviar la forma no de la crucificció sinó de la posició de la crucificció.
En primer lloc lo important no és que morís a una creu o en una soga, lo important és que va morir i patir per nosaltres. En segon lloc encara canvia menys el fet de que en comptes de morir amb els braços oberts ho fes amb els colzes doblegats.
Als religiosos això sembla molestar-los moltíssim, per mi realment és una discussió que careix d'importància. Trobo que tot el que sigui recordar el que va passar aquells dies és bo, i no oblidar mai que:
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna Amb el sacrifici de Jesús es va trencar la separació entre l'home i Déu i va fer que avui jo pugui tenir una relació personal amb ell.
Vivim en una societat on sembla ser que la dona ja ha assolit la màxima igualtat, una igualtat falsa propagada pels poderosos. Podem donar un exemple clar i es que en les últimes estadístiques exposades per catradio indica que a l’Estat Espanyol, les dones continuen cobrant un 30% menys que els homes.Jesús s’acosta a les persones, homes i dones i ens mostra el seu amor incondicional des del primer moment en que trencant tota classe de normes és capaç d’establir una relació d’amistat amb varies dones. També veiem moltes exemples on Jesús defensa a una dona davant el judici dels homes, sota l’argument de l’adulteri però acusant-la a causa de la seva condició física. Tots i totes estem immersos en aquesta lluita que va començar Jesús; la lluita de declarar les dones amb els mateixos drets i deures que els homes. Hem de derrotar l’estil de família que aliena a la dona d’ella mateixa per convertir-se en l’esposa de.
Moments d'angoixa, quan et sents perdut, decepcionat amb tu mateix, potser rallat de tot... Esclau d'un món individualista que t'ho exigeix tot i no et dona res. Hi ha un lloc on trobar la llibertat. On podria anar si no és amb Déu?
Jesús va dir: Us deixo lapau, us dono la meva pau. Jo us dono lapauqueelmón no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin.
Per mi questa cançó explica com és sentir aquesta experiencia. Brutal el directe. Mireu les versions a capella, alucinant.
"Where Could I Go"
There's no deals to be made with the dawn Now I fear that our time has come and gone
They say freedom is just a place to hide Now I'm coming to you with my arms open wide (Oh - won't you tell me) Where could I go to the Lord
Take a prayer with you to heaven for me Oh - And give it to the Lord Give it to the Lord Cause nothing else could save a sinner Sinner like me Oh - But an angel's word Just an angel's word
Now - Oh now - what is - what is too true What is hard is much too true Oh - and what's true Oh - is much too too hard And now where - where could I go but to the Lord
Mama was hard on us but we could take it And papa didn't give a damn and he couldn't fake it
They say freedom Oh - Freedom is just an other place to hide Now I'm coming to you with my arms open wide (And tell me) Where could I go - Oh - but to the Lord
La nostra cultura ha generat un mercat de la crítica: no cal recordar el tomate, la salsa rosa, la màquina de la verdad per adonar-se de com de malaltissa és aquesta afició de saber-ho tot de la vida de desconeguts, especialment per criticar-la i jutjar-la des del sofà.
Lo fort és que no només a la tele, sinó q nosaltres també tenim la mania de criticar sense coneixer, de jutjar per les pintes. Jo el primer q tinc aquesta actitud, però intento cada dia canviar-la fent cas als concells del meu mestre:
No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats.Tal com mesureu sereu mesurats.Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà/na i no te n'adones de la biga que hi ha en el teu?
Si la cultura no és positiva l'hem de saber refusar.
A partir dels anys 60' van començar a canviar els temps i degut a la gran represió que hi havia hagut, el sexe, les drogues, viure al límit es van fer valors de bandera del moviment contracultural. 30 anys després la societat ha fet d'aquest moviment una mercaderia, un bé de consum i el que avans preocupava al poder ara s'ha convertit en una eïna d'alienació, de control, el que abans era revolucionari ara és lo "normal".
Per mi ser un Sema, ser raro, és sortir-se d'aquests estereotips amb uns valors que avui en dia són contraculturals com el compromís, l'auto-control, estimar als altres com a tu mateix i una espiritualitat sincera deixant-se guiar per Jesús per canviar un món que està trencat.
