La nostra cultura ha generat un mercat de la crítica: no cal recordar el tomate, la salsa rosa, la màquina de la verdad per adonar-se de com de malaltissa és aquesta afició de saber-ho tot de la vida de desconeguts, especialment per criticar-la i jutjar-la des del sofà.
Lo fort és que no només a la tele, sinó q nosaltres també tenim la mania de criticar sense coneixer, de jutjar per les pintes. Jo el primer q tinc aquesta actitud, però intento cada dia canviar-la fent cas als concells del meu mestre:
No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats. Tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà/na i no te n'adones de la biga que hi ha en el teu?
Si la cultura no és positiva l'hem de saber refusar.
