dijous, 21 de gener del 2010

Neil Young - Cowgirl in the sand




Deixo el blog abandonat per un temps...

divendres, 3 de juliol del 2009

I'm Starting With The Man InThe Mirror




Potser el millor de la mort és veure com totes les coses dolentes queden enrera i només recordem les bones, la música, el ball, el showman. El rei.

The man in the mirror a part de ser un temazo també té una lletra interessant: l'autentic canvi comença sempre dins de cadascú.

Veure I jo que faig (Abril)

I'm Gonna Make A Change,
For Once In My Life
It's Gonna Feel Real Good,
Gonna Make A Difference
Gonna Make It Right . . .

As I, Turn Up The Collar On My
Favourite Winter Coat
This Wind Is Blowin' My Mind
I See The Kids In The Street,
With Not Enough To Eat
Who Am I, To Be Blind?
Pretending Not To See Their Needs
A Summer's Disregard,
A Broken Bottle Top
And A One Man's Soul
They Follow Each Other On
The Wind Ya' Know
'Cause They Got NowhereTo Go
That's Why I Want You ToKnow

I'm Starting With The Man InThe Mirror
I'm Asking Him To ChangeHis Ways
And No Message Could Have
Been Any Clearer
If You Wanna Make The World A Better Place
Take A Look At Yourself, And Then Make A Change
(Na Na Na, Na Na Na, Na Na,
Na Nah)

I've Been A Victim Of A Selfish
Kind Of Love
It's Time That I Realize
That There Are Some With NoHome,
Not A Nickel To Loan
Could It Be Really Me,
Pretending That They're Not Alone?

A Willow Deeply Scarred,
Somebody's Broken Heart
And A Washed-Out Dream
(Washed-Out Dream)
They Follow The Pattern Of The Wind,
Ya' See Cause They Got No Place To Be
That's Why I'm Starting With Me
(Starting With Me!)

I'm Starting With The Man In The Mirror (Ooh!)
I'm Asking Him To Change His Ways(Ooh!)
And No Message Could Have Been Any Clearer
If You Wanna Make The World A Better Place
(If You Wanna Make The
World A Better Place)
Take A Look At Yourself And Then Make A Change
(Take A Look At Yourself And
Then Make A Change)

dimarts, 26 de maig del 2009

Elton John al Sant Jordi

A l'Octubre amb la gira Red Piano.

No crec que toqui aquest temazo però l'esperança és l'últim que es perd.

Elton John - Dear God



Dear God, are you there
Can you hear me, do you care
Dear God, here are we
Less than perfect, far from free
Oh we take what we get
and we don't take no more
But we sometimes forget what it was you created us for

Dear God, now's the time
If you're listening, show some sign
Dear God, hear me plead
Don't desert us in our need
Dear God, lend a hand
Is this really what you planned
Dear God, in you we trust
Though we've failed you, don't fail us
Oh we take what we get but we can't take much more
Do you sometimes forget what it was you created us for, dear God

I hope and pray you'll lead us to a brighter day
Out of the darkness and light up our way, dear God
I hope and pray you'll lead us to a better way
Love is the answer so light up our way, dear God
Light up our way dear God, dear GodLove is the answer so light up our way, dear God

dimecres, 1 d’abril del 2009

Qui està en crisi?


Una entrevista a Pere Casaldàliga on parla de la crisi

Donde no hay utopía, no hay futuro


Brasil de Fato, 1º a 7 de janeiro de 2009, edição 305.

Dom Pedro Casaldáliga ha sido una voz firme en la defensa de que, «para un Socialismo nuevo, la Utopía continúa». Escribe: «la Utopía de la que hablamos, la compartimos con millones de personas que nos precedieron, dando incluso su sangre, y con millones que hoy viven y luchan y marchan y cantan». Para él, «esta utopía está en construcción, somos obreros de la Utopía».
Aunque conviviendo con el «hermano Parkinson», como él mismo define a la enfermedad -una enfermedad neurológica que afecta a los movimientos de la persona, causa temblores, lentitud de movimientos, rigidez muscular, pérdida de equilibrio, alteraciones en el habla y en el escribir-, respondió cariñosamente a nuestras preguntas. Y, en esta entrevista a Brasil de Fato, Casaldáliga defiende que, hoy, sólo la participación activa, pionera, de los movimientos sociales puede rectificar el rumbo de una política de privilegio para unos pocos y de exclusión para la desesperada mayoría. Y advierte: el latifundio continúa siendo un pecado estructural en Brasil y en toda Nuestra América.

Brasil de fato: ¿Cómo ve usted la devastadora crisis que ya afecta a todos los países, y principalmente a la clase trabajadora?

Pedro Casaldáliga: Con rebeldía y mucha indignación. Con una sensación de impotencia y, al mismo tiempo, con la voluntad radical de denunciar y combatir las grandes causas de esta crisis. Olvidamos demasiado fácilmente que la crisis ha sido provocada, fundamentalmente, por el capitalismo neoliberal. Es irritante ver a gobernantes, y a toda la oligarquía, justificando que las economías nacionales deban servir al capital financiero. Los pobres deben salvar económicamente a los ricos. Los bancos ocupan el lugar de la mesa de familia, la financiación de las escuelas, el equipamiento de los hospitales...
Estaba comentando ayer (19 de diciembre) con unos compañeros de misión que la avalancha de despidos del trabajo acabará justificando una avalancha de asaltos, por desesperación. Está creciendo cada día más el criminal absurdo de constituir la sociedad en dos sociedades, de hecho: la oligarquía privilegiada, intocable, y todo el inmenso resto de la humanidad, arrojada al hambre, al sinsentido, a la violencia enloquecida. Se cierra las empresas cuando no consiguen un lucro voraz, y se cierra el futuro de un trabajo digno, de una sociedad verdaderamente humana.

BF: ¿Cómo ve usted el papel de los movimientos sociales ante la actual coyuntura?

PC: Ya hace un buen tiempo que, sobre todo en el Tercer Mundo (concretamente en nuestro Brasil, en Nuestra América), los científicos sociales y los dirigentes populares vienen proclamando que, hoy, sólo la participación activa, pionera, de los movimientos sociales puede rectificar el rumbo de una política de privilegio para unos pocos y de exclusión para la desesperada mayoría. Los partidos y los sindicatos tienen también su puesto, y deben conservarlo o reivindicarlo; sindicato y partido son mediaciones políticas indispensables. Pero el movimiento social organizado, presente en el día a día del pueblo, es siempre más urgente, como una especie de «vanguardia colectiva».

BF: Ante este panorama, en su evaluación, ¿cuáles son las alternativas para los pobres del mundo de hoy?

PC: La alternativa es creer realmente que «Otro mundo es posible», y entregarse individualmente y en comunidad o como grupo solidario, e ir haciendo real ese «mundo posible». El capitalismo neoliberal es la raíz de esa crisis, y solamente hay un camino para que la justicia y la paz reinen en el mundo: socializar las estructuras, contestando de hecho la desigualdad socioeconómica, la absolutización de la propiedad privada y la propia existencia de un Primer Mundo y un Tercer Mundo, para ir construyendo un solo mundo, igualitario y plural. Con frecuencia respondo a periodistas y amistades del Primer Mundo que solamente la construcción de un solo mundo (y no dos, o tres, o cuatro) podrá salvar a la Humanidad. Es utopía, pero una utopía «necesaria como el pan de cada día». Donde no hay utopía no hay futuro.

BF: Este mes de enero, el Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra (MST) cumple 25 años. Usted, como incansable defensor de los campesinos pobres, e inspirador del movimiento, ¿cómo ve la lucha por la tierra?

PC: El MST cumple sus 25 años de lucha, de azada, de poesía, de profecía a pie de carretera y a pie de calle. Según muchos analistas, el MST está siendo el movimiento popular mejor organizado y más eficaz de hecho. Sabe muy bien el MST que «la tierra es más que tierra», y por eso se está volcando, pertinaz, esperanzado, a la conquista comunitaria de la tierra, a la educación de calidad, a la salud para todos, en una actitud permanente de solidaridad, en colaboración gratuita y fraterna con todos los demás movimientos populares.

BF: ¿Qué mensaje daría usted a los millares de trabajadores y militantes del MST esparcidos por todo el país?

PC: Los 25 años del MST son una fecha a celebrar, dando gracias al pueblo de la tierra y al Dios de la tierra y de la vida, reafirmando los principios que nortean el objetivo y la práctica del MST. Recordando la palabra de Jesús de Nazaret: «no podéis servir a Dios y al dinero», no podéis servir al latifundio y a la reforma agraria. El latifundio continúa siendo un pecado estructural en Brasil y en toda Nuestra América.

BF: Usted dice en la Agenda Latinoamericana’2009 que «Para un Socialismo Nuevo, la Utopía continúa». ¿Cuáles deben ser los caminos (o el camino) para que continuemos en la construcción de ese socialismo nuevo y garanticemos siempre que la Utopía continúe?

PC: Que el MST continúe siendo un abanderado de ese «socialismo nuevo» y de una verdadera reforma agraria y agrícola, insertado en la Vía Campesina, a la búsqueda de una nueva América. Que mantenga viva, y produciendo esperanza, la memoria de nuestros mártires, sangre fecunda, los mejores compañeros y compañeras de este proceso. Que siga entrando, plantando, cantando, contestando... con aquella esperanza que no falla, porque tiene incluso la garantía del Dios de la Tierra, de la Vida, del Amor.

dilluns, 30 de març del 2009

església perseguida








www.puertasabiertas.org






Per la nostra societat l'església es vista com una institució, bàsciament la imatge que ens ve al cap és la de l'església catòlica. No és la meva intenció avui criticar aquesta religió amb la que tothom sembla estar molt rebotat, oblidant que, a part de les repercusions més mediàtiques (visites del papa declaracions etc) fan una gran tasca social arreu del món.


Però el que jo vui compartir avui és l'església més oblidada, l'església que no es veu, la que ni tan sols es coneix, l'església que ha hagut de fugir de les institucions, de la religiositat per sobreviure a la persecució que pateixen als seus països.
L'església per mi no és ni l'edifici ni l'institució, sinó que la formen totes aquelles persones cristianes que arreu del món continuen la feina que va començar Jesús per canviar aquest món. Dintre de totes aquestes comunitats n'hi han moltes que lluny de la "llibertat" i comoditat que vivim els cristians a occident viuen sota amenaça de mort pel que creuen, acosats per governs, religiosos, "senyors feudals". Molts/es són empresonats/des, assassinats/des,violats/des,les seves cases arrassades. Són conscients del perill en que viuen però el més fort de tot és que malgrat tot tenen una fe viva, una dependencia total de Déu en tot el que fan, i realment es prenen el cristianisme seriosament perquè allà no valen mitges tintes, la cosa va en serio. El cas de Xina és un dels més clars. Des de que es va establir el govern comunista es va prohibir l'entrada de tota mena de missioners cristians, es va prohibir el cristianisme i es van tancar les esglésies. Des d'occident es creia que els pocs cristians que hi havia haurien desaparegut i la sorpresa va ser que recentment quan Xina es va començar a obrir al món van descobrir que un moviment clandestí havia crescut exponencialment extenent-se de casa en casa sense una estructura clara, ni temples, únicament amb l'essència del cristianisme. Si ens remontem als origens, després de la ressurrecció de Jesús, només hi havia unes poques persones que havien viscut prop seu i havien entés el seu missatge. Aquestes persones van començar l'església primitiva, perseguida per romans i jueus, molts van ser empresonats, altres executats. Jesús havia canviat de tal manera la seva vida que no deixaven indiferent les persones del seu voltant i cada dia s'afegien persones a les diferents comunitats. El cristianisme es va anar escampan arreu del món com un virús arribant a tots els estrats de la societat. Tot aquell qui creia s'ho havia de prendre seriosament, no hi havia mitjes tintes, ja que hi anava la seva vida i la dels seus germans. Desgraciadament al s IV Constantí va institucionalitzar el cristianisme convertint-lo en religió oficial de l'imperi Romà. Així va ser com es va passar d'un moviment orgànic, en un conjunt de persones canviades, a una religió al costat del poder i es va perdre l'autèntica força i essència del cristianisme. Ara ha arribat la nostra hora i està en les nostres mans aprendre de l'església perseguida per que aflori l'autèntic caràcter de Jesús en les nostres comunitats i continuem treballant per restaurar un món trencat i necessitat.
Vida de la primera comunitat

Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.

dilluns, 23 de març del 2009

estat de dret? II

Ja se n'ha parlat molt i les imatges han sortit per tot arreu però no me'n puc estar

dimecres, 18 de març del 2009

Johnny Cash - God's gonna cut you down



You can run on for a long time
Run on for a long time
Run on for a long time
Sooner or later God'll cut you down
Sooner or later God'll cut you down

Go tell that long tongue liar
Go and tell that midnight rider
Tell the rambler, the gambler, the back biter
Tell 'em that God's gonna cut 'em down
Tell 'em that God's gonna cut 'em down

Well my goodness gracious let me tell you the news
My head's been wet with the midnight dew
I've been down on bended knee talkin' to the man from Galilee
He spoke to me in the voice so sweet
I thought I heard the shuffle of the angel's feet
He called my name and my heart stood still
When he said, "John go do My will!"

Go tell that long tongue liar
Go and tell that midnight rider
Tell the rambler, the gambler, the back biter
Tell 'em that God's gonna cut 'em down
Tell 'em that God's gonna cut 'em down

You can run on for a long time
Run on for a long time
Run on for a long time
Sooner or later God'll cut you down
Sooner or later God'll cut you down

Well you may throw your rock and hide your hand
Workin' in the dark against your fellow man
But as sure as God made black and white
What's down in the dark will be brought to the light

You can run on for a long time
Run on for a long time
Run on for a long time
Sooner or later God'll cut you down
Sooner or later God'll cut you down

Go tell that long tongue liar
Go and tell that midnight rider
Tell the rambler, the gambler, the back biter
Tell 'em that God's gonna cut you down
Tell 'em that God's gonna cut you down
Tell 'em that God's gonna cut you down