Pasai Donibane

He pogut passar uns dies de descans al meu poble, veient la family i els amics. Lo pitjor aquests tres dies de curro q em queden... m'està costant tant...

Del que més vam parlar aquests dies va ser d'algú que ja no hi era, fa un parell de mesos un jove del poble de la nostra edat va patir un accident de cotxe i va morir.

Tot el poble va estar conmocionat, i especialment la seva "cuadrilla" q inclús es plantejaven de marxar durant les festes per evitar els records.

Què ha passat que hem oblidat com gestionar la mort? hem pensat que és quelcom que es pot evitar? us deixo amb una reflexió de Kanvi (sensefinalitatnosomres.blogspot.com)


Us heu preguntat mai pq la mort és un tema de conversa que no agrada? Pq forma part de les nostres vides com a tabú?

Primerament vull dir que aquest escrit tracta sobre la mort d'un mateix, la meva mort. Per tant no es refereix a la mort d'amics, amigues, companys/es o familiars...

Les persones intentem fugir de parlar de la mort, ja que ens provoca un xoc amb la realitat, amb la possibilitat existent. Quan algú del nostre entorn es mor, ja sigui pel motiu que sigui, sentim debilitat i intentem fer balanç de la nostra vida pensant: "podria haver estat jo...".

D'altra banda el que se'ns ven des dels mitjans i també el que promovem nosaltres en les nostres converses són tendències a negar, a disimular el que està passant. Endavant, com si no hagués passat res...

Ningú no ens ha ensenyat mai a gestionar la mort, a afrontar-la, a viure-la com a part de la vida. I per tant ens és més fàcil viure en una ficció, com molts familiars de malalts que no volen o poden pronunciar el nom de la malaltia, el seu subconscient els hi diu que potser així desapareixerà...

La reflexió que puc treure de la mort és la importància d'estar-ne preparat/da. No crec que mai poguem estar-hi al 100%, simplement pq és deixar allo que hem estat fent tant de temps. Però és important tenir en compte que en qualsevol moment ens pot tocar i per tant hem d'avaluar continuament la nostra vida per poder marxar tranquils/es. No podem deixar relacions sense resoldre, ni objectius per complir pensant que ja els podrem realitzar més endavant. Si tens clar un objectiu, si creus que la teva vida ha d'estar dirigida cap a un sentit, doncs lluita, hem d'anar a per totes.

No podem tancar-nos a casa per por a la mort, ni tampoc tenir el pensament de "hem de provar-ho tot abans de morir". La societat veu com a enemiga la mort, ja que és el final de l'hedonisme.

El més important és tenir clar el que vols i poder dia a dia sentir-te satisfet/a per intentar aconseguir-ho.

Stevie Wonder - have a talk with god

He parlat moltes vegades en aquest blog de com és Déu, de com penso que hauríem de ser els cristians, de que implica creure i com afecta en la teva vida.

El que potser no havia compartit mai és com és una relació personal amb Déu,una relació que visc dia a dia.
El que vull fer entendre és que no es tracta d'una religió, d'uns dogmes que complir ni cap "clergue" que fassi d'intermediari.
És una relació de tracte correspondent, es pot parlar i es pot escoltar a Déu.
No cal un lloc especial, no calen santuaris, confessionaris.

Tot plegat pot semblar molt extrany. Al principi sembla bogeria, cal fer un pas de fe, estar obert a lo sobrenatural i Déu respon us ho asseguro.

Da tu primer paso con fe, no es necesario que veas toda la escalera completa, sólo da tu primer paso

M.L.King


Per acabar us deixo amb els consells de l'Stevie:


There are people who have let the problems of today
Lead them to conclude that for them life is not the way
But every problem has an answer and if yours you cannot find
You should talk it over to Him
He'll give you peace of mind


When you feel your life's too hard
Just go have a talk with God


Many of us feel we walk alone without a friend
Never communicating with the One who lives within
Forgetting all about the One who never ever lets you down
And you can talk to him anytime He's always around

When you feel your life's too hard
Just go have a talk with God

Well He's the only free psychiatrist that's known throughout the world
For solving the problems of all men, women, little boys and girls


When you feel your life's too hard
Just go have a talk with God


When your load's too much to bear
Just go talk to God He cares
I know He does
When you feel your life's too hard
Just go have a talk with God

Bob Dylan - Saved

L'altre dia vaig agafar de la biblioteca un totxaco de llibre que incloia totes les cançons de Bob Dylan en anglès i castellà. Realment no exageraven els Soler's quan em parlaven de les seves lletres que quasi el porten a guanyar el Nobel de literatura. Encara em queda molt per llegir però de moment us deixo amb aquest video que he trobat al youtube, igual que en l'actualitat podem veure que només es deixa grabar de ben llunty...


I was blinded by the devil
Born already ruined
Stone-cold dead
As I stepped out of the womb
By His grace I have been touched
By His word I have been healed
By His hand I have been delivered
By His spirit I Have been sealed.

I've been saved
By the blood of the lamb
Saved
By the blood of the lamb
Saved
Saved
And I'm so glad
Yes, I'm so glad
I'm so glad
So glad
I want to thank you, Lord
I just want to thank You Lord
Thank You Lord.

By his truth I can be upright
By his strength I do endure
By His power I've been lifted
In His love I am secure
He bought me with a price
Freed me from the pit
Full of emptiness and wrath
And the fire that burns in it.

I've been saved
By the blood of the lamb
Saved
By the blood of the lamb
Saved
Saved
And I'm so glad
Yes, I'm so glad
I'm so glad
So glad
I want to thank you, Lord
I just want to thank You Lord
Thank You, Lord.
Nobody to rescue me
Nobody would dare
I was going down for the last time
But by His Mercy I've been spared
Not by works
But by faith in Him who called
For so long I've been hindered
For so long I've been stalled.

I've been saved
By the blood of the lamb
Saved
By the blood of the lamb
Saved
Saved
And I'm so glad
Yes, I'm so glad
I'm so glad
So glad
I want to thank you, Lord
I just want to thank You Lord
Thank You, Lord.

Prodigal Son - Tho Rolling Stones

Acabo de flipar amb aquest tema dels Rolling de l'àlbum Beggars Banquet (banquet de captaires) que explica la història del fill pròdig. Penso que és una bona història i que pot il·lustrar la nostra realció amb Déu, tant si estem aprop, si no en volem saber res, o potser volem replantejar la nostra vida.

Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
El fill li digué:

»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

»Però el pare digué als seus criats:

»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:

»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

»El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:

»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

»El pare li contestà:

»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Per mi aquesta història resumeix molt bé la nostra situació respecte Déu que es pot simplificar en 4 etapes.

- Voler viure per un mateix, decidint que és lo bo i que és dolent.
- Tocar fons, veure que no saps on va la teva vida, que hi ha quelcom més que seguir el propi ego
- Redimir-se, una etapa dura que implica reconeixer errors en la teva vida i voler canviar-la.
- Perdó, Jesús, com el pare de la història, corre cap al seu fill proactivament i el torna a acceptar tot ique ell al demanar-li la seva part d'erència l'havia donat per mort. L'estima i el perdona incondicionalment.

Sempre és perillós simplificar tant les coses, però aquesta història fa fàcil d'entendre el que Jesús va venir a fer.

En quin punt estàs?



I aquí va la lletra dels Rollings
:
Well a poor boy took his father's bread and started down the road Started down the road Took all he had and started down the road Going out in this world, where God only knows And that'll be the way to get along Well poor boy spent all he had, famine come in the land Famine come in the land Spent all he had and famine come in the land Said, "I believe I'll go and hire me to some man" And that'll be the way I'll get along Well, man said, "I'll give you a job for to feed my swine For to feed my swine I'll give you a job for to feed my swine" Boy stood there and hung his head and cried `Cause that is no way to get along Said, "I believe I'll ride, believe I'll go back home Believe I'll go back home Believe I'll ride, believe I'll go back home Or down the road as far as I can go" And that'll be the way to get along Well, father said, "See my son coming home to me Coming home to me" Father ran and fell down on his knees Said, "Sing and praise, Lord have mercy on me" Mercy Oh poor boy stood there, hung his head and cried Hung his head and cried Poor boy stood and hung his head and cried Said, "Father will you look on me as a child?" Yeah Well father said, "Eldest son, kill the fatted calf, Call the family round Kill that calf and call the family round My son was lost but now he is found 'Cause that's the way for us to get along" Hey

Ben Harper a Badalona

Hostia!! Dijous de la setmana que ve concert de Ben Harper!!

Ground on Down videoclip brutal i lletra prou bona

I believe in a few things :
God, the Devil and Love,
Cause I've looked up from the bottom and I've stared down from above.
And I have faith in a few things :
Divinity and Grace,
But even when I'm on my knees, I know the devil prays.

And you're working your way,
From the ground on down.

I hate to say I love you,
Because it means that I will be with you forever or will sadly say goodbye.
And I love to say I hate you,
Because it means that I will live my life happily without you or will sadly live a lie.

And you're working your way,
From the ground on down,
On down.
Your way,
From the ground on down,
On down.

Life is short and if you're looking for extension,
With your time, you had best do well,
Cause there's good deeds and there is good intention,
They're as far apart as heaven and hell.

respostes dins nostre I

Tots/es hem escoltat discutir als altres.


“M’ho havies promès”.” No és just jo havia arribat abans”. “No hauries d’haver-ho fe”t










El que m’interessa d’aquestes manifestacions es que la persona que les fa no està dient simplement que el comportament de l’altra no li agrada, està apel·lant a un cert model de comportament que espera que l’altra persona conegui. Els dos són conscients d’aquesta llei perquè l’altre mai respon “a la merda” el teu comportament, sempre busca una excusa especial per saltar-se la norma.

Sembla com si ambdues parts tinguessin present una espècie de llei o regla de joc net sobre el que estan d’acord, es per això que poden discutir: discutir significa intentar demostrar que l’altra persona està equivocada, i no tindria sentit sense un determinat acord entre el que està bé i el que està malament.

A aquesta llei se l’ha anomenat llei de la naturalesa humana. De la mateixa manera que tots els cossos estan governats per la llei de la gravetat, els organismes per les lleis biològiques, l’ésser humà també té la seva llei amb una gran diferència: un cos no pot escollir si obeeix o no la llei de la gravetat, però una persona pot escollir obeir o no la llei de la naturalesa humana.

Aquesta llei es coneguda per tothom i sempre ha existit. Es pot pensar que les diferents civilitzacions han tingut pautes morals diferents, però això no és del tot cert. Hi ha hagut diferencies entre les seves pautes morals, però aquestes no han arribat a ser una diferència total, al posar-hi atenció veurem el semblant que son entre sí.

Si imaginem una moralitat totalment diferent hauríem de trobar una societat on la gent fos admirada per fugir en la batalla, o en el que una persona es sentís orgullosa de trair a tota la gent que ha sigut bondadosa amb ella. L’egoisme mai ha sigut admirat.

Ens trobem forçats a creure en un autèntic bé i mal: però tot i ser-ne conscients ningú de nosaltres compleix aquesta llei de la naturalesa humana.

És un fet que aquest any o aquest mes o més probablement avui mateix, hem deixat de practicar la classe de comportament que esperem dels altres. Podem posar-hi tota mena d’excuses; estava cansat/da, passava per un mal moment... Però això no fa més que demostra rcom creiem en aquesta llei, per què sinó ens hauríem d’excusar per haver-nos comportat malament?

Aquests són els dos punts que volia tractar, primerament que els éssers humans del món sencer tenen una idea de com s’haurien de comportar i segon que no es comporten d’aquesta manera.

continuara...