dilluns, 30 de març del 2009

església perseguida








www.puertasabiertas.org






Per la nostra societat l'església es vista com una institució, bàsciament la imatge que ens ve al cap és la de l'església catòlica. No és la meva intenció avui criticar aquesta religió amb la que tothom sembla estar molt rebotat, oblidant que, a part de les repercusions més mediàtiques (visites del papa declaracions etc) fan una gran tasca social arreu del món.


Però el que jo vui compartir avui és l'església més oblidada, l'església que no es veu, la que ni tan sols es coneix, l'església que ha hagut de fugir de les institucions, de la religiositat per sobreviure a la persecució que pateixen als seus països.
L'església per mi no és ni l'edifici ni l'institució, sinó que la formen totes aquelles persones cristianes que arreu del món continuen la feina que va començar Jesús per canviar aquest món. Dintre de totes aquestes comunitats n'hi han moltes que lluny de la "llibertat" i comoditat que vivim els cristians a occident viuen sota amenaça de mort pel que creuen, acosats per governs, religiosos, "senyors feudals". Molts/es són empresonats/des, assassinats/des,violats/des,les seves cases arrassades. Són conscients del perill en que viuen però el més fort de tot és que malgrat tot tenen una fe viva, una dependencia total de Déu en tot el que fan, i realment es prenen el cristianisme seriosament perquè allà no valen mitges tintes, la cosa va en serio. El cas de Xina és un dels més clars. Des de que es va establir el govern comunista es va prohibir l'entrada de tota mena de missioners cristians, es va prohibir el cristianisme i es van tancar les esglésies. Des d'occident es creia que els pocs cristians que hi havia haurien desaparegut i la sorpresa va ser que recentment quan Xina es va començar a obrir al món van descobrir que un moviment clandestí havia crescut exponencialment extenent-se de casa en casa sense una estructura clara, ni temples, únicament amb l'essència del cristianisme. Si ens remontem als origens, després de la ressurrecció de Jesús, només hi havia unes poques persones que havien viscut prop seu i havien entés el seu missatge. Aquestes persones van començar l'església primitiva, perseguida per romans i jueus, molts van ser empresonats, altres executats. Jesús havia canviat de tal manera la seva vida que no deixaven indiferent les persones del seu voltant i cada dia s'afegien persones a les diferents comunitats. El cristianisme es va anar escampan arreu del món com un virús arribant a tots els estrats de la societat. Tot aquell qui creia s'ho havia de prendre seriosament, no hi havia mitjes tintes, ja que hi anava la seva vida i la dels seus germans. Desgraciadament al s IV Constantí va institucionalitzar el cristianisme convertint-lo en religió oficial de l'imperi Romà. Així va ser com es va passar d'un moviment orgànic, en un conjunt de persones canviades, a una religió al costat del poder i es va perdre l'autèntica força i essència del cristianisme. Ara ha arribat la nostra hora i està en les nostres mans aprendre de l'església perseguida per que aflori l'autèntic caràcter de Jesús en les nostres comunitats i continuem treballant per restaurar un món trencat i necessitat.
Vida de la primera comunitat

Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.

dilluns, 23 de març del 2009

estat de dret? II

Ja se n'ha parlat molt i les imatges han sortit per tot arreu però no me'n puc estar

dimecres, 18 de març del 2009

Johnny Cash - God's gonna cut you down



You can run on for a long time
Run on for a long time
Run on for a long time
Sooner or later God'll cut you down
Sooner or later God'll cut you down

Go tell that long tongue liar
Go and tell that midnight rider
Tell the rambler, the gambler, the back biter
Tell 'em that God's gonna cut 'em down
Tell 'em that God's gonna cut 'em down

Well my goodness gracious let me tell you the news
My head's been wet with the midnight dew
I've been down on bended knee talkin' to the man from Galilee
He spoke to me in the voice so sweet
I thought I heard the shuffle of the angel's feet
He called my name and my heart stood still
When he said, "John go do My will!"

Go tell that long tongue liar
Go and tell that midnight rider
Tell the rambler, the gambler, the back biter
Tell 'em that God's gonna cut 'em down
Tell 'em that God's gonna cut 'em down

You can run on for a long time
Run on for a long time
Run on for a long time
Sooner or later God'll cut you down
Sooner or later God'll cut you down

Well you may throw your rock and hide your hand
Workin' in the dark against your fellow man
But as sure as God made black and white
What's down in the dark will be brought to the light

You can run on for a long time
Run on for a long time
Run on for a long time
Sooner or later God'll cut you down
Sooner or later God'll cut you down

Go tell that long tongue liar
Go and tell that midnight rider
Tell the rambler, the gambler, the back biter
Tell 'em that God's gonna cut you down
Tell 'em that God's gonna cut you down
Tell 'em that God's gonna cut you down

dimarts, 10 de març del 2009

estat de dret?

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nos/van/acobardar/elpepusoc/20090310elpepisoc_5/Tes

Un article interessant.

O depriment.. perqué realment és trist que l'estat en que vivim multi als qui intenten fer el bé, els que pensen en els altres avans que en ells mateixos.

L'article parla de les multes que volen posar a aquelles persones, que sense ànim de lucre, acullin a immigrants sense papers, i es qüestiona les repercusions socials que això pot tenir en la nostra societat.

I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.

en fi..
La llei d'estrangeria per a la reina Sofia!

dilluns, 9 de març del 2009

Autobús ateu












Ja fa temps que va sortir tota aquesta polèmica i encara no havia tingut temps per comentar-la.
La veritat és que personalment aquesta propaganda no m'afecta en absolut, el que passa és que no l'acabo d'entendre.

Preten ser un cartell transgressor o a contracorrent? A cas creuen que la societat d'avui és creient?
Més aviat al contrari.

Probablement Déu no existeix? és tan poc probable demostrar que existeix com que no, així que no se en que es basen per dir-ho.
Tampoc acabo d'entendre pq els ateus tenen la necessitat de fer proselitisme. Els seus motius tindran suposo...

Però el que més m'amoïna no és la possibilitat o no de que Déu existeixi sinó que recomanen que deixis de preocupar-te. Per tant sense Déu tot val, res és bo res és dolent, no hi han coses correctes, no hi han oprimits ni opressors, les coses són així perquè no poden ser d'altre manera.

Aquesta és una de les conseqüències de l'ateïsme o del relativisme moral que només existeixen les conveniències social, el que va bé per tu no és bo per mi. La pena de mort pot ser acceptada com a bona si li sembla bé al conjunt de la societat.
Un amic deia que el que més li interessava al diable era que el món creiés que no existia, pq aleshores no existeix ni el bé ni el mal i ningú podria lluitar per que les coses siguessin justes, bones, correctes.

També diuen que gaudeixis de la vida ja que Déu no existeix. Aquesta idea ,eredada de l'època extremadament religiosa que em viscut, ja és hora que la superem. Déu no és religiós. L'ésser humà si que és religiós, Déu ha intentat fer-nos entendre que a ell els sacrificis que li fo,erim els cultes que li dediquem no li interessen, els que vol és una relació personal amb nosaltres i que visquem una vida plena. Jesús va dir que portava vida plena, vida autèntica, descans per al cansat, perdó, i avui en dia per culpa d'errors de la religió ens imaginem que l'únic que volia era fer-nos la vida impossible. Jesús va morir per tu, gaudeix de la vida autèntica.

Finalment el que més em va decepcionar va ser que alguns grups de cristians es posessin al seu nivell contestant l'anunci. Jesús ja ens va advertir Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Ja se que el món enten que s'ha de tornar mal per mal però penso que els cristians hauriem de marcar la diferència. A més em sembla que és llençar els diners d'una manera prou estúpida. Si l'associació aquesta d'ateus ho volen fer tampoc tinc molt a dir, però penso que hi han milers de llocs on invertiraquests diners abans que en aquestes pancartes publicitàries.

dimecres, 4 de març del 2009

La festa de la democràcia?

El títol d'aquesta actualització és un dels tòpics més repetits en les nits electorals quan els periodistes solen elogiar l'alta participació. No és el meu objectiu qüestionar el sistema "democràtic" dels estats d'occident sinó posar en crisis els resultats de les últimes eleccions al País Vasc.

Sembla normal que 100.000 persones es quedin sense dret a vot i que els partits es reparteixin el pastís. Es veritat que se n'ha parlat dels vots nuls, però passaran els dies, soblidarà i només quedarà un govern que no representa la totalitat del poble vasc.

Apartar de la via política els independentistes vascos és el bon camí? o respon més aviat a interessos electorals?