www.puertasabiertas.org
Per la nostra societat l'església es vista com una institució, bàsciament la imatge que ens ve al cap és la de l'església catòlica. No és la meva intenció avui criticar aquesta religió amb la que tothom sembla estar molt rebotat, oblidant que, a part de les repercusions més mediàtiques (visites del papa declaracions etc) fan una gran tasca social arreu del món.
Però el que jo vui compartir avui és l'església més oblidada, l'església que no es veu, la que ni tan sols es coneix, l'església que ha hagut de fugir de les institucions, de la religiositat per sobreviure a la persecució que pateixen als seus països. L'església per mi no és ni l'edifici ni l'institució, sinó que la formen totes aquelles persones cristianes que arreu del món continuen la feina que va començar Jesús per canviar aquest món. Dintre de totes aquestes comunitats n'hi han moltes que lluny de la "llibertat" i comoditat que vivim els cristians a occident viuen sota amenaça de mort pel que creuen, acosats per governs, religiosos, "senyors feudals". Molts/es són empresonats/des, assassinats/des,violats/des,les seves cases arrassades. Són conscients del perill en que viuen però el més fort de tot és que malgrat tot tenen una fe viva, una dependencia total de Déu en tot el que fan, i realment es prenen el cristianisme seriosament perquè allà no valen mitges tintes, la cosa va en serio. El cas de Xina és un dels més clars. Des de que es va establir el govern comunista es va prohibir l'entrada de tota mena de missioners cristians, es va prohibir el cristianisme i es van tancar les esglésies. Des d'occident es creia que els pocs cristians que hi havia haurien desaparegut i la sorpresa va ser que recentment quan Xina es va començar a obrir al món van descobrir que un moviment clandestí havia crescut exponencialment extenent-se de casa en casa sense una estructura clara, ni temples, únicament amb l'essència del cristianisme. Si ens remontem als origens, després de la ressurrecció de Jesús, només hi havia unes poques persones que havien viscut prop seu i havien entés el seu missatge. Aquestes persones van començar l'església primitiva, perseguida per romans i jueus, molts van ser empresonats, altres executats. Jesús havia canviat de tal manera la seva vida que no deixaven indiferent les persones del seu voltant i cada dia s'afegien persones a les diferents comunitats. El cristianisme es va anar escampan arreu del món com un virús arribant a tots els estrats de la societat. Tot aquell qui creia s'ho havia de prendre seriosament, no hi havia mitjes tintes, ja que hi anava la seva vida i la dels seus germans. Desgraciadament al s IV Constantí va institucionalitzar el cristianisme convertint-lo en religió oficial de l'imperi Romà. Així va ser com es va passar d'un moviment orgànic, en un conjunt de persones canviades, a una religió al costat del poder i es va perdre l'autèntica força i essència del cristianisme. Ara ha arribat la nostra hora i està en les nostres mans aprendre de l'església perseguida per que aflori l'autèntic caràcter de Jesús en les nostres comunitats i continuem treballant per restaurar un món trencat i necessitat.
Vida de la primera comunitat
Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.
