I jo que faig?

El que vaig arribar a entendre va ser que no és important protestar sobre la responsabilitat dels EEUU per la pobresa global quan jo mateix no estic contribuint en res, ni tan sols en allò que tinc més aprop. Vaig començar a questionar menys l'eficàcia social i més els meus propis motius. Vull justícia social pels oprimits/des, o només vull ser conegut/da com un/a activista? Al cap i a la fi passo el 95% del meu temps pensant en mi mateix/a. No haig de veure les notícies per saber que el món està fatal, només haig de mirar-me a mi mateix/a. No tracto de fuetejar-me, només estic dient que el canvi veritable, el canvi que realment dona vida i honra a Déu, ha de començar per cada individu.

En aquest món viuen més de sis mil milions de persones i jo només puc pensar en una sola: JO.


Fragament del llibre Tal como el Jazz, de Donald Miller. Amb el que em sento molt identificat i em fa qüestionar-me moltes coses.

(plagiat de sensefinalitatnosomres.blogspot.com )