ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC
Cap a l'any 700 a d C els jueus vivien inmersos en una societat politeista. Això comportava que la vida estigués regida per diferents divinitats que influien en les diferents àrees de la vida: una deitat per a la feina, una per a les collites, una altre pels rius i altres per la casa. Els països tenien els seus Déus, les famílies, les persones.. Això comportava una vida esquizofrènica on s'havia d'actuar de diferent manera depenent de quina deitat estiguessin complaient, s'havien de fer cantitat de sacrificis als diferents deus i l'actitud de les persones quedava totalment fragmentada.
En aquest context va arribar als jueus la Shema. La afirmació de que Déu és un i és l'únic Déu. A partir d'aquest moment tot està als ulls de Jah i totes les àrees de la vida estan regides pels seus valors. S'ha acabat la vida fragmentada i la guerra entre les diferents divinitats.
Avui en dia ens trobem en un cas semblant, els deus han perdut el seu nom però segueixen estant en la nostra societat, regnant en les diferents àrees de la nostra vida. Potser el Déu més poderós és el diner al que sacrifiquem gran part del nostre temps, després la estètica, el futbol, el desig de triunfar i una llista innumerable de valors que dominen la nostra vida.
Als cristians ham oblidat moltes vegades aquesta afirmació i ens hem deixat portar per la idea religiosa de que Déu està en un altar i que la nostra vida cristiana acaba quan sortim de davant seu. Déu està en tot, des de les coses més senzilles de la nostra vida cotidiana fins als secrets de la creació. Que Déu està en totes les coses vol dir que no podem actuar com a cristians en certs moments i oblidar-lo quan estem a la feina, quan veiem una necesitat, quan veiem la tele, quan estem en un examen, quan consumim...
En moments de la història aquesta separació ha permés autèntiques barbàries com a Sud-Àfrica on una societat profundament religiosa on els diumenges hi havia caravana per anar a l'església permetia l'apartheid. Van separar el missatge i els valors del cristianisme de la seva vida a una àrea únicament espiritual o de coneixement mentres la seva vida estava desoveint totalment la voluntat de Déu i el manament d'estimar els altres com a tu mateix/a.
Per això per a mi és tan important recordar que Jesús és el Senyor, que Jesús està present en totes les àrees de la meva vida i això comporta que actuï amb conseqüència. Per mi és una guia per a un món desorientat. M'ensenya com actuar per sentir-me bé amb mi mateix, amb els altres i amb Ell. Aconseguir vencer un dels problemes del món: JO, el meu egoisme i la meva incapacitat de deixar de críticar les coses i actuar per canviar-les.
Text: deuteronomi 6
