La crisi que assota actualment es borses de valors i els mercatsfinancers dels EEUU
i es propaga pel món neix per “l’ànim de majors guanys que ha tingut el sistema financer mundial, basat en premisses falses”,
segons la definició de Patricio Carballés.
No fa falta gratar massa per descobrir un problema del cor:
l’ambició desmesurada.
Però l’onatge de la crisi arribarà a les nostres costes
i els més afectats seran els pobres i aquells que són fora del sistema.
Serà el temps per a què els que creguem en Déu obrim els nostres cors i a l’hora de compartir al que tinguem,
poc o molt, reflexionem en “Donar”,
el poema de l’escriptor libanès Khalil Gibran:
“¿Què són les vostres possessions sinó coses que atresoreu per temor a necessitar-les demà?
I demà,
¿què portarà el demà al gos que, creient-se previsor, enterra ossos en la sorra sense petjades?¿I què és el temor a la ecessitat sinó la necessitat mateixa?
¿No és, en realitat, la por a laset, quan la font és plena, la set inextingible?”
David Kohler –
