(No recolzo el funcionament ni l'objecitu de les presons, només intento ajudar a les persones que estan vivint aquesta situació per intentar millorar-la i arribar on no s'arriba des de l'administració)
Vam estar donant voltes al salm 142 on David, acorralat pel que en aquell moment era el rei d'Israel que el perseguia per matar-lo, se sent com en una presó i només troba refugi en Déu. El paral·lelisme és directe per aquests joves presos, a causa dels seus propis errors, que malgrat tot troben espais de llibertat en Déu. Va ser brutal poder veure com algun d'ells afirmava sentir-se lliure allà tancat, convivint sempre amb la mateixa gent, en condicions infrahumanes, sabent que la família ho està passant malament. Sentir-se estimat i vèncer la soledat a través d'una relació personal amb Jesús, sentint com ell porta les seves càrregues.
Vam parlar també de com fora de la presó també hi havia gent presa. Ells estaven presos a causa de les seves decisions, i el mateix pot passar amb nosaltres. Podem sentir-nos atrapats a causa de les nostres pròpies errades, de basar la nostra vida en objectius equivocats, de deixar-nos portar per un món que no té rumb. Presos de les drogues, de relacions, de la feina, de l'enveja, d'egoisme, d'infinitats de coses que ens hem buscat nosaltres mateixos.
Com sortirem?
Per mi només hi ha un camí, difícil, però alliberador. Només cal posar la nostra vida davant de Jesús, eliminar l'orgull que ens fa pensar que nosaltres som els reis, que ningú millor que UN MATIEX sap el que és bo. Deixar-nos guiar i buscar el que realment és important a la vida. Veient on ens hem equivocat, a qui em fet mal, què ens ha fet mal, per quines coses estem lluitant que són innecessàries, reconèixer aquestes càrregues davant de Déu, personalment, i deixar que sigui ell qui las carregui començant a viure una nova vida.
Això és el que vaig aprendre a la presó, perquè aquells joves que un dia és van equivocar encara tenen coses que ensenyar-nos.
Cant del recull de David. Quan era a la cova. Pregària.
2 El meu crit implora l'ajut del Senyor,
el meu crit suplica al Senyor.
3 Aboco al seu davant el meu plany,
exposo davant d'ell el meu perill:
4 «El meu esperit se sent rendit,
però tu saps per on camino;
m'han amagat un llaç
al lloc per on passava.
5 Mira al meu costat i ho veuràs:
no trobo ningú que faci cas de mi,
he perdut tota esperança d'escapar-me,
ningú no s'interessa per salvar-me la vida.»
6 Imploro auxili, Senyor, i et dic:
«Tu ets el meu refugi,
la meva heretat en el país de la vida.
7 Escolta atentament el meu clam,
perquè he quedat desemparat.
Allibera'm dels meus perseguidors,
homes més forts que no pas jo.
8 Treu-me viu de la presó
i en donaré gràcies lloant el teu nom.
Els justos faran corona al voltant meu,
celebrant la mercè que m'hauràs fet.»
