Torna el Nadal un any més i suposo que no seré el primer en qüestionar aquesta festa. Porto uns dies preguntant-me quina és l'essència del Nadal? què és lo realment important? Estar amb la família? els regals? la loteria? les vacances? skiar? atracones? solidaritat? Com va nèixer el Nadal? Pessebre? Pare Noel? el Tió? les llums?
Hem afegit milions de coses al Nadal. Per mi l'única essència d'aquest és la celebració del naixement de Jesús (del llatí nativitas). Crec que va ser cap a final del s.III quan es van començar a celebrar banquets i festes i es va decidir el dia 25 com a data exacte. Les primeres comunitats cristianes en canvi consideraven més important la Epifania: dia en que els reis van visitar Jesús, ja que és quan es va donar a conèixer al món.
Per tant podem dir que estem celebrant l'aniversari de Jesús. Però la nostra festa recarregada de llums i despilfarro té poc a veure amb el seu naixement en la senzillesa.
Pensava si a Jesús li agrada la festa que li preparem cada any i penso que deu estar bastant decebut de nosaltres per bastants motius:
-Celebració religiosa: Jesús no és religiós (vease curar en Dissabte). No li dona importància a la litúrgia ni a les paraules, no és més gran una autoritat religiosa que aparenta perfecció que una persona que reconegui els seus errors i estigui disposat a actuar per canviar les coses.
-Consumisme: Jesús opinava que l'amor al diner és pecat.(vease conversa amb el jove ric). No deu estar gens content amb la importància que li donem als regals, a tenir un gran dinar amb els aliments més sofisticats, a iluminar tots els carrers per estimular les compres de milers d'artilugis innecessaris.
-Solidaritat: Típic de les pelis: que és Navidad!, després de que algú t'ha ajudat. Milers de campanyes que s'engeguen durant aquestes dates. Li deuen agradar aquestes iniciatives, perquè tot allò que és bo agrada a Déu, però que siguem tan falsos de ser solidaris durant un més (si arriba) penso que li deu posar bastant nerviós. No espera de nosaltres que anem a l'església el diumenge, ni que donem diners a un sense llar, espera un canvi en la nostra vida, espera que l'acompanyem en una revolució que ell va començar, que estiguem treballant 24h al dia 365 dies a l'any. (366 cada 4 anys..)
El més trist segurament és que tothom fa festa grossa però pocs se'n recorde'n d'ell, d'aquella figureta, quasi la menys important del pessebre rodejada de fonts, llumetes, pastorcillos, reis, molsa. El protagonista, el gran oblidat.
Felicitats!
Per acabar una descripció del naixement ben poc religiosa:
And then I saw Him in the crowd
A lot of people had gathered round Him
The beggars shouted the lepers called Him
The old man said nothing
He just stared about him
All going down to see the Lord Jesus
Then came a man before His feet he fell
Unclean said the leper and rang his bell
Felt the palm of a hand touch his head
Go now go now you're a new man instead
All going down to see the Lord Jesus
It all began with the three wise men
Followed a star took them to Bethlehem
And made it heard throughout the land
Born was a leader of man
All going down to see the Lord Jesus
(Gràcies Raimon altre cop!)